© Esther Mena.
El sol acarona la pell,
l’aire és una abraçada càlida.
A la piscina, la canalla és mar,
ones petites que riuen,
tobogans que esdevenen cascades de felicitat.
Jo, sota el parasol,
amb un llibre com a passaport
cap a altres mons.
Les paraules em transporten,
l’aigua batega a prop,
i per uns instants,
tot el que existeix és aquí,
entre la història que llegeixo
i l’eco llunyà de rialles.
El temps s’esmuny sense pressa,
com un núvol que travessa el cel blau.
L’aroma de la crema solar
i l’olor de clor es barregen
amb records d’infàncies passades.
Veig els ulls brillants dels nens,
reflectint el sol com mil estrelles.
Els crits de joia esdevenen melodia,
i jo m’abandono a la pau
d’aquest instant senzill i perfecte.
Quan el dia s’acomiada,
el cel es tenyeix de taronja i rosa.
Plego el llibre,
i sé que avui he viscut un trosset d’eternitat
en una tarda d’estiu.