Poesia íntima de desig i somnis.
© Esther Mena.
Entre els silencis i els somnis,
hi ha un lloc on el cor parla sense paraules,
on la llum acaricia els records
i el vent murmura secrets només per a mi.
Els meus somnis són llum dins la foscor,
són aire fresc dins el confinament,
són onades que em bressen l’ànima,
i m’acompanyen quan el món es fa pesat.
I en cada sospir que deixo anar,
hi ha un rastre de tu que em fa somriure,
una flama suau que em recorre el cos
i em recorda que encara hi ha esperança,
que encara hi ha vida que val la pena viure.
Ets la medicina dins del meu somni,
el bàlsam que m’alleuja les ferides invisibles,
la calma que s’estén per la meva pell
i transforma el dolor en un murmuri suau,
com si el món, per un instant, deixés de fer-me mal.
I així, entre llum i somnis,
camino sense por,
amb el cor obert,
sabent que cada sospir porta vida
i cada instant és un regal per viure.
Que cada sospir que deixem anar sigui un recordatori que la vida, amb tots els seus somnis i emocions, val la pena viure-la intensament. Comparteix els teus sospirs de vida i deixa que la màgia arribi a altres cors.