© Esther Mena, 2026.
Hi ha somnis que viuen desperts,
amagats darrere d’una finestra,
mentre el món corre de pressa
i el calendari marca l’estiu.
Somnis de vacances llunyanes,
de mars blaus i ciutats noves,
que molts guarden dins la butxaca
perquè els diners no els deixen volar.
Però també hi ha rius que consolen,
camins ombrejats i platges properes,
on una tarda senzilla
pot semblar un petit paradís.
Hi ha qui imagina la loteria,
un número màgic, una trucada,
i pensa en tot allò que faria:
la casa somiada, els viatges,
els regals per a la família.
Però la felicitat, de vegades,
no arriba dins d’un sobre daurat.
Neix en una conversa tranquil·la,
en una rialla compartida,
en la pau d’un vespre qualsevol.
Perquè els somnis no sempre es compren.
Alguns creixen en els cors humils,
entre persones que tenen poc
i, tanmateix, saben estimar molt.
I així caminen, dia rere dia,
amb esperança als ulls i al pas,
cercant la felicitat senzilla
que sovint viu més a prop
del que mai haurien imaginat.