Secrets de l’ànima: poemes que neixen del silenci
© Esther Mena, 2026
En un poble antic, de pedra i silenci,
un drac respirava ombres i por,
i el cel, anguniat, callava històries
que encara no havien pres color.
Va sortir un cavaller amb mirada clara,
no només d’espasa, sinó de cor,
i en cada passa hi duia esperança,
com qui escriu versos sense temor.
Quan la bèstia va caure vençuda,
la terra va florir en vermell viu,
i d’aquella sang, feta rosa,
va néixer un relat senzill i viu.
Jo, escriptora de somnis valents,
amb un llibre de poemes entre les mans,
camino entre roses i llibres oberts
amb el cor bategant, ple d’afanys.
Cada pàgina és un tros de vida,
cada vers, un bocí del meu ser,
i avui els ofereixo al món
amb la il·lusió de qui comença a creure.
Perquè la felicitat no és només llegenda,
ni dracs ni gestes d’un temps llunyà,
és donar la pròpia veu al silenci
i deixar que el món la pugui abraçar.
I així, per Sant Jordi, entre mirades,
somriures, paraules i emoció,
jo també floreixo en tinta viva,
regalant-me sencera en cada cançó.