Renéixer

Hi ha moments
que la vida no pregunta,
només sacseja fort
i obliga a començar de nou
amb les mans nues
i el cor cansat.
Avui la Ruth
ha triat un camí difícil.
Ha deixat enrere
allò que un dia semblava casa,
i ara camina sola
agafant fort les mans dels seus fills.
Sola…
però no vençuda.
Perquè hi ha dones
que, fins i tot trencades,
treuen força de llocs
que ni elles sabien que existien.
Ara li tocarà lluitar,
prendre decisions,
eixugar llàgrimes d’amagat
i somriure als nens
encara que per dins
el món tremoli.
Però jo conec la Ruth.
I sé
que dins seu
hi viu aquella nena valenta
que mai s’ha rendit davant la vida.
Renéixer farà mal,
com fan mal les ales
quan aprenen a obrir-se.
Però un dia mirarà enrere
i entendrà
que no estava caient…
estava aprenent
a sostenir-se sola.