© Esther Mena
El foc que crema records i encén desitjos.
Els petards, les rialles, la música i el vi dolç.
Les espurnes com estrelles a la vora del mar.
La calor que transforma el dia
L’estiu que arriba amb promeses de lentitud, de tardes llargues i ombres buscades.
El cos que demana aigua, calma i silenci.
La solitud a l’estiu
Quan tothom marxa i tu et quedes.
Els estius de la infància i el contrast amb els d’ara.
El silenci dels pobles buits.
Els amors d’estiu
Aquells breus, intensos, que viuen només entre dues dates.
O l’amor madur que resisteix estius i hiverns.
El pas del temps
Com una foguera que cada any encenem per deixar anar.
Què voldries cremar aquest any per començar de nou?
La nit més curta de l’any
Els desitjos, escrits en un paper,
cremen amb el foc dels mals passats,
i en la flama tremolosa,
esperem un somni complert.
Els peus descalços toquen la sorra,
la pell s’omple de sal i records.
Tanco els ulls i, en silenci, demano
poder estimar sense por,
i perdonar allò que ja pesa massa.
bona revetlla
Un poema molt tendre,que ens fa pensar