La Pepita, la meva mare

La meva mare és força i tendresa,
amb tres feines i un sol cor incansable.
Infermera de mans de seda,
que punxava sense fer mal, com un miracle.

Li deien “la Pepita” amb estima sincera,
perquè curava cos i ànima a l’hora.
Un dia, fins i tot, va salvar el meu hàmster,
amb l’amor que només una mare atresora.

Amb les seves mans, cuina records,
omple la casa de flaires i escalf,
i amb cada plat, hi posa vida,
com si fos un acte d’amor sagrat.

Ara, als seus vuitanta-tres ben portats,
encara condueix, lliure i valenta.
És l’exemple viu de dignitat
i d’una ànima present, forta i tendra.

Mare, ets l’arrel, la guia i l’estel,
ets la llar on sempre puc tornar.
Et celebro avui i cada dia,
perquè ser la teva filla és el millor regal que em podia tocar.