© Esther Mena, 2026
Hi ha dies
en què la mort sembla propera,
i la pell es torna fina com un paper
que el vent podria trencar.
Però és en aquesta fragilitat
que el cor s’obre,
i l’amor brota com aigua clara
entre les mans que tremolen.
Un fil tan prim, gairebé invisible,
uneix les persones que s’atreveixen
a sentir sense defenses,
a mostrar la seva veu més profunda.
Cada gest, cada mirada,
cada sospir sincer,
teixeix aquest fil amb la vida,
i fa que la solitud sigui menys pesada.
Vulnerables, sí…
però en la seva valentia hi ha força,
i en la seva tendresa
hi ha eternitat.
Categoría: Uncategorized