© Esther Mena, 2026
Sant Pere ha arribat i, des de la terrassa de casa, veig les llums de colors i escolto el soroll de les traques i els petards.
La gent, de gom a gom, aixeca el cap i mira la negra nit, mentre el fum enterboleix la festa.
I tot i ser dies d’alegria, no puc evitar pensar en la guerra, on el soroll s’assembla, però el final és ben diferent.
Aquí, les llums pinten el cel de colors i dibuixen somriures als rostres. Allà, els esclats il·luminen la por, la destrucció i el dolor.
El mateix soroll, dues realitats. Una celebra la vida; l’altra la trenca.
Mentre la festa continua, el meu pensament vola cap a aquells que aquesta nit no alcen els ulls per admirar els focs artificials, sinó per buscar esperança entre la foscor.

bona festa major
Com t’expresas noia!!!!!
Que bonic , malgrat el momento.