Els Reis Mags

© Esther Mena.   

La màgia de la nit de Reis
no arriba a tots els racons del món.
Brilla en alguns balcons,
s’apaga en massa finestres.

Tots els nens del món són infants innocents,
però no tots tenen un tros de pa
per calmar la fam que no espera.
Hi ha mans petites buides,
boques que somien molles,
ulls que no saben què és l’esperança.

No hi haurà cap regal
sota un arbre inexistent,
ni paper de colors,
ni joguines que facin riure el silenci.
Tampoc hi haurà un petó gratuït,
uns braços que abracin sense condicions,
perquè a vegades els pares falten
o l’amor també passa de llarg.

I hi ha nens
que ja no esperen res.
Nens que van morir en guerres
que mai van voler,
robats de la infància
per l’odi dels adults,
convertits en noms
que el vent pronuncia fluix.

Aquesta és la crua realitat
d’una nit de Reis sense estels,
una nit que ens demana consciència,
mirar més enllà de la il·lusió,
i recordar que la veritable màgia
neix quan compartim el pa,
el temps
i l’amor.