© Esther Mena, 2026
Aprèn a ser feliç amb allò que tens,
amb la petita llum de cada dia,
amb el silenci que abraça la tarda
i la paraula dolça d’una companyia.
Aprèn a mirar amb ulls agraïts
el pa compartit sobre la taula,
la mà que t’acarona sense pressa
i el temps que a poc a poc s’atura.
No busquis sempre allò que falta,
ni corris darrere d’un demà incert;
la vida sovint és més plena
en allò senzill que ja hem obert.
Perquè la felicitat no crida,
ni vesteix robes de grandesa;
habita callada dins l’ànima
quan el cor aprèn la senzillesa.
Aprèn a ser feliç amb allò que tens,
amb l’instant que ara t’acompanya:
potser és aquí, en aquest moment,
on la vida veritable ens guanya.
Aprèn a ser feliç amb allò que tens,
amb la llum senzilla d’un nou matí,
amb el cant d’un ocell a la finestra
i el camí tranquil que tens davant teu.
No desitgis sempre altres horitzons
ni somnis vestits de llunyania;
la vida guarda els seus tresors
en la petita i callada alegria.
En un gest amable,
en una mà que sosté la teva,
en el silenci que parla a l’ànima
quan el cor aprèn a escoltar.
Aprèn a agrair el que t’envolta:
el pa, la casa, la mirada amiga,
perquè la felicitat més fonda
neix sovint d’una vida senzilla.
Aprèn a ser feliç amb allò que tens,
amb el moment que ara et visita;
potser és aquí, en aquesta calma,
on Déu amaga la seva infinita vida.
MARAVILLOSA