Amb el cos cansat,
i l’ànima mig adormida,
em posa la seva jaqueta
com qui posa una vida.
No diu res, només mira,
i el gest ja ho diu tot:
que l’amor no crida,
només abriga el fred del món.
I amb la pizza entre les mans
i el seu escalf al voltant,
sento que no cal cap cançó,
perquè ell…
ja és el meu instant.
Categoría: Uncategorized