© Esther Mena.
Al final del dia,
agraeixo el que ha estat llum,
el somriure que m’ha buscat sense motiu,
el gest amable,
la paraula suau que m’ha tocat l’ànima.
Aprenc del que ha dolgut,
del que no ha estat com esperava,
de les passes errants
que també porten a casa.
Prenc un paper,
i escric els noms de les ànimes
que han estat llum al meu camí.
Les miro amb els ulls del cor,
i dic: gràcies per haver-hi estat,
ho sento per quan no vaig saber veure’t.
Perquè transmetre el que sento
és deixar anar el pes del dia,
i obrir les mans al perdó,
com qui deixa volar una fulla
i troba, al silenci, la pau.
Categoría: Uncategorized