Camino descalça entre històries noves,
el vent canari m’acaricia suau,
les quatre gotes de pluja m’escriuen
un poema breu sobre la pell.
Respiro olors que mai havia après,
un aire nou que em besa els records,
i entre acords de velles cançons
el món es torna una dansa lenta.
Deixo enrere el soroll de sempre,
desconnecto, m’escolto, respiro,
i amb cada passa que el temps m’ofereix,
sentir-me lliure és el millor destí.
Categoría: Uncategorized
Magnific relat.
M’acosta a una pau interior.
Gràcies